Bruixa. És una bruixa. Sembla una bruixa. De qui i de què parlem quan s’assenyala i es qualifica algú de bruixa? La resposta a aquesta i altres qüestions és al Documental que, sota el títol Les bruixes porten dol, ha produït Televisió Espanyola a Catalunya.

Al llarg de 60 minuts es fa el recorregut i la reflexió històrica i actualitzada del fenomen de la bruixeria a Catalunya. El punt de partida se situa al 1400, quan des de la Baronia de les Valls d’Àneu, es redacta la primera Llei coneguda contra el crim de bruixeria i comença amb força una cruel cacera de bruixes. Entre aquest segle XV i fins a mitjans del s. XVIII, tres segles llargs de la història europea, aquesta persecució provocarà que milers de persones siguin acusades i executades per bruixeria. Serà un crim inventat que, en el cas de Catalunya, permetrà que els tribunals civils i seglars, no pas la Inquisició, obrin milers de processos judicials. Centenars de dones seran víctimes de rumors i delacions entre veïns i acabaran a la foguera i la forca. Al Documental però, queda ben patent com la falsa creença amb les bruixes i l’estigma social que va generar ha perdurat fins fa ben poc entre nosaltres i arreu del món.

A Les bruixes porten dol fan el relat i el context els historiadors i medievalistesPau Castell i Agustí Alcoberro, l’antropòloga Nuria Morelló, que ha recollit oralment la persistència de la misogínia fins ara, així com la lingüista i experta en cultura popular Roser Pubill. Fem etnobotànica amb la Carme Bosch i la Julia Carreras i ens submergim en el Ball de Bruixes a Viladrau d’enguany, per conèixer les seves protagonistes. Veurem a vol d’ocell paisatges emblemàtics del Pallars Sobirà i trepitgem indrets on la bruixeria ha deixat empremta. També tenim el privilegi de mostrar els primers esbossos d’una novel.la gràfica sobre bruixes que prepara el dibuixant Oriol García Quera. Com ell descriu molt be, “les bruixes només existien en la ment dels qui les acusaven”. Aquest creença que va ser tan devastadora per a centenars de dones a Catalunya, en ha obligat a portar dol en recordar-les, algunes amb nom i cognoms. La cançó popular del Plou i fa sol, és una versió de la violinista Uixi Amargós, que així mateix és la intèrpret de l’Gnossienne:No.1, d’Erik Satie, que obre el documental. Destacar també la utilització d’alguns fragments de la meravellosa pel·lícula sueca Häxan, de 1922, de B. Christensen.

El Documental s’ha rodat en localitzacions de Catalunya: al Pallars Sobirà, Viladrau, Balaguer, Vallgorgina, Cassà de la Selva, Montblanc i Barcelona.

Un documental d’Anna Solana i Pilar Granero