“Vaig arribar a la filosofia perquè sentia la necessitat de comprendre perquè té, sobretot, la virtut de mantenir els ulls oberts des de l’aspiració d’intentar entendre les coses. La mateixa paraula “filosofia” és un invent històric molt bonic que, qui la va crear va voler dir: sabem que no tindre el saber, no pretenem ser savis perquè el saber no es té mai del tot. Mai ho arribarem a entendre tot. Per això, la filosofia és inconformista”.

La filòsofa Marina Garcés va néixer a Barcelona fa 45 anys en el si d’una família amb inquietuds intel·lectuals i artístiques. Va estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar el 2001 amb una tesi titulada Las prisiones de lo posible.

Des del 2002 impulsa i coordina el projecte Espai en Blanc, una aposta col·lectiva per una relació compromesa, pràctica i experimental amb el pensament filosòfic. Fins fa pocs mesos, ha treballat com a professora titular de filosofia a la Universitat de Saragossa, i també a col·laborat amb la UOC, la UPF i la UdG. Des del 2016 és membre del claustre del professors del Programa d'Estudis Independents del MACBA i dirigeix l'Aula Oberta de l'Institut d'Humanitats (CCCB). El 2017 va ser pregonera de les Festes de la Mercè de Barcelona.

Un dels conceptes centrals del seu pensament és el comú en el camí de desenvolupar alternatives per enfrontar-nos a les crisis actuals. Defensa la filosofia com una forma de vida, un art que neix al carrer i que continua sense interrupció a l'espai íntim i invisible.

Aquest dimarts la filòsofa i assagista Marina Garcés parla amb l’Anna Cler de la seva passió per la filosofia i ens explicarà que per a ella és una pràctica relacionada amb els moviments socials i culturals, els quals denomina que són territori d’experimentació, contestació i compromís. Al llarg de l’entrevista Marina Garcés també parla del poder, l’activitat política, els governants i la cultura de l’amenaça.